dimecres, 13 d’abril de 2011

Programa (provisional)


Divendres 28 d’octubre (Sala de Graus, Facultat de Filosofia i Lletres III)

9:30 h.
Acreditació de participants

10:00 h.
Inauguració

10:30 h.
Giovanni Maggioni (Università degli Studi del Molise)
Riletture e riscritture agiografiche del XIII secolo: i leggendari abreviati

11:30 h.
Café

12:00 h.
Gemma Avenoza Vera (Universitat de Barcelona)
Vides de sants en manuscrits incomplets i membra disiecta, o com completar el nostre coneixement del que foren les biblioteques antigues

13:00 h.
Fernando Baños Vallejo (Universidad de Oviedo)
La secularización del Flos sanctorum castellano

14:00 h.
Dinar
16:00 h.
Josep Valsalobre Palacios (Universitat de Girona)
Sobre la connexió catalanovalenciana de la nova espiritualitat als inicis del Cinccents i unes notes sobre l’hagiografia a l’edat moderna catalana

16:00 h.
Tomàs Martínez Romero (Universitat Jaume I de Castelló)
Sobre un capítol del Liber d’Angela de Foligno traduït al català i que ha passat desapercebut

18:00 h.
Pausa, café

18:30 h.
Carlos A. Vega (Wellesley College)
La hagiografía popular del siglo XV: santos, santas y travestíes


Dissabte 29 octubre (Seu d’Oriola, Col·legi de Sant Domènec)

10:00 h.
Àngel Gómez Moreno (Universidad Complutense de Madrid)
Botánica sagrada: María, Cristo y los santos

11:00 h.
Taula redona Els estudis sobre hagiografia en l’àmbit de la literatura catalana

12:00 h.
José Aragüés (Universidad de Zaragoza) i Marinela Garcia (Universitat d’Alacant)
Conclusions sobre el Seminari d’Estudis Hagiogràfics i propostes de futur

13:00 h.
Cloenda

13:30 h.
Visita a la ciutat d’Oriola

14:30 h.
Dinar


Comité Organitzador
Marinela Garcia Sempere (presidenta)
Maria Àngels Llorca Tonda (secretària)
José Aragüés Aldaz
Antoni Mas i Miralles
Ma del Carmen Puche López
Carme Arronis i Llopis
Hèctor Càmara i Sempere

dimarts, 12 d’abril de 2011

Què és el Seminari d'Estudis Hagiogràfics?


La lectura de les vides de sants era molt difosa durant l’edat mitjana, en són testimonis l’elevat nombre de manuscrits i d’impresos que conserven col·leccions de vides o vides individuals, com també les nombroses aparicions d’aquestes obres en inventaris de biblioteques. El contingut edificant i les peripècies viscudes pels protagonistes d'aquestes narracions han passat a constituir una part del llegat cultural amb la seua constant aparició, no només en la literatura, sinó també en la pintura, en l’escultura i en altres manifestacions de l’imaginari col·lectiu. 

La repercussió d’aquest gènere en terres de parla catalana va ser, com en altres àmbits romànics, notòria. A la Universitat d’Alacant duem a terme des de fa alguns anys una investigació centrada en obres de tema religiós i especialment hagiogràfic (http://tintadellamp.ua.es/) amb el suport de diferents projectes, el darrer dels quals, finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, Edició crítica digital de textos hagiogràficos dels segles XV i XVI (2010-2012) (ref. FII 2009-11594), que compta amb la participació d’especialistes de diferents àrees de coneixement i d’altres universitats, com la de Saragossa. En el marc d’aquesta investigació, i conscients que es tracta d’un àmbit de treball poc explorat fins ara, l’objectiu del Seminari és aprofundir des de diferents perspectives en l’estudi i la difusió de l’hagiografia catalana medieval, tenint en compte la fortuna d’aquest tipus de literatura edificant en els altres àmbits artístics, socials i culturals. Els especialistes que participen en aquest primer Seminari aportaran avanços i dades noves que ens estimularan a iniciar noves vies d'estudi i a realitzar futures convocatòries.

Cartell del Seminari d'Estudis Hagiogràfics